M7.221 - Pràctiques presencials - Aula 1

Públic

Per al desenvolupament d’aquesta activitat, he escollit el programa Centros en red de RTVE, concretament el capítol La gestión de la cultura. El motiu pel qual he seleccionat aquest contingut és perquè considero que, didàcticament, els continguts en format multimèdia sempre són interessants i, també, perquè em sembla rellevant que es tracti d’un programa de l’any 2010 en què s’aborda la qüestió de la professionalització de la gestió cultural com una figura polièdrica i polifacètica. Segons la meva opinió, es tracta d’una qüestió que encara continua vigent en l’actualitat.

Des de la meva breu experiència en aquestes pràctiques al Salón Pugliese, puc confirmar que les tasques com a gestora cultural són molt diverses i que la gestora s’ha d’adaptar als objectius i a les necessitats del seu entorn. També comparteixo l’opinió que el gestor cultural ha de ser un mediador entre l’artista i el públic, perquè l’artista és el creador i el públic és el consumidor d’aquesta creació.

El meu objectiu al Salón Pugliese ha estat, en tot moment, ajudar i col·laborar en totes les necessitats que ha tingut el projecte i en els seus valors. En primer lloc, perquè és un valor que tinc com a professional i entenc que cada situació és diferent i demana necessitats i solucions diverses; i, en segon lloc, perquè considero que la flexibilitat ha de ser una de les capacitats fonamentals d’un gestor cultural. Al cap i a la fi, treballem amb la cultura i, tant si l’entenem com un conjunt de pràctiques i símbols d’una societat des d’una visió antropològica, com si la considerem un conjunt de productes i creacions artístiques des d’un vessant més humanístic, ambdues perspectives fan referència a aspectes que es transformen contínuament i que es retroalimenten.

Crec que un punt a favor que tinc personalment és que soc antropòloga social i cultural, i que el meu interès vocacional pel patrimoni i la gestió patrimonial, juntament amb la facilitat per entendre la importància d’una bona pràctica de gestió cultural per crear pensament crític a la societat, fan que m’aproximi a aquesta certesa.

El Salón Pugliese també comparteix aquesta visió, ja que l’Anabel, la directora del centre, és sociòloga. El projecte no és només una escola de formació en dansa i teatre, amb un mètode d’aprenentatge basat en la pedagogia Montessori, sinó també un projecte comunitari arrelat al barri del Clot i a la ciutat de Barcelona: un centre amb grans docents, amb una llarga trajectòria professional i una gran qualitat humana, que treballa i col·labora amb altres artistes, amateurs o professionals, en projectes de qualitat.

En aquest sentit, també voldria afegir que considero que, en la producció artística, o en la cultura en un sentit més general, no es pot assumir que hi hagi creacions o productes de més o menys qualitat. Crec que qualsevol obra que parteixi de la voluntat de provocar un efecte disruptiu en la societat, independentment de quin sigui aquest efecte, ja és una creació de qualitat: una obra basada en la memòria històrica, una creació que faci una crítica a un tema social, una actuació que commemori una figura important, etc. La qualitat, aquí, rau en el fet que ens ensenya, ens fa reflexionar i ens fa qüestionar aspectes en què potser mai no havíem pensat, però que, alhora, també ens fa gaudir.

La cultura és una eina molt poderosa i, per això, vaig escollir aquest màster: per poder aprendre a fer-ne una bona pràctica i ser més conscient de la seva utilitat com a futura gestora cultural.

Us deixo l’enllaç del programa per si li voleu donar un cop d’ull.

https://www.rtve.es/play/videos/centros-en-red/centros-red-gestion-cultura/826742/

Moltes gràcies per aquesta oportunitat!

Una abraçada,

Mar C. I.